TREBALLANT LES EMOCIONS DES DE LA DIMENSIÓ COGNITIVA

En la classe d’avui hem treballat les diferents idees negatives que molt sovint s’instal·len en els nostres pensaments i que poden distorsionar la realitat, i que amb el temps causen patiment emocional.

Com diferenciar entre creences irracionals o racionals?

Racionals:	Lògics, conscients, relatius, produeixen emocions moderades. Els usem per aconseguir metes i objectius.
Irracionals:	Il·lògics, no conscients amb la realitat, inflexibles, produeixen emocions intenses. No serveixen per aconseguir ni metes ni tampoc objectius.

Coneixem com a distorsions cognitives a els errors que comet el nostre pensament de forma sistemàtica, en processar la informació de tot el que ens envolta. Amb aquests errors distorsionem la realitat.

Tipus:

1. Pensament de tot o res: blanc o negre. Sense tenir en compte i el gris ni el blanc trencat. 
2. Generalització excessiva: “Sempre”. “Mai”. “Tot”. “Res”. 
3. Filtre mental: la professora va posar un exemple molt clar; Has tingut un dia bo, has aprovat un examen difícil, has anat a dinar a casa d’una persona que t’estima molt, i t’has sentit estimada, i tot sortint del dinar, t’has trobat a una companya de l’escola que feia molt que no veies, i t’ha passat pel costat i no t’ha saludat. En el pensament de la persona, després d’això, no hi cap aprovat l’examen, ni que haver estat molt bé dinant amb un esser estimat, la resta de coses no tenen importància, la persona es sent malament perquè aquesta persona no l’ha saludat i tendeix a oblidar les coses que si han anat bé durant el dia.
4. Desqualificació del positiu: en aquesta distorsió, un company de classe va fer una reflexió molt bona que venia a dir “Donem per fet que com estem vius ens han de passar coses bones”. Vindria a restar importància a coses que si la tenen verdaderament. Com... estic estudiant una carrera que m’agrada, però no ho valorem (hi ha moltes persones que no estudien el que els agrada, o no poden ni tant sols estudiar).
5. Conclusions precipitades: Llegir el pensament i endevinar el que l’altre persona està pensant, interpretant de forma negativa sense dades que em fonamentin les meves conclusions.
6. Magnificació o minimització: exagerar situacions i restar importància a altres. També acostumem a minimitzar les nostres qualitats i tendim a exagerar els nostres defectes.
7. Etiquetació: s’acostuma a fer molt amb els nens, “ets un desastre”, “ets una gandula”, “ets una inútil”. De tant d’etiquetar-te encara que no siguis ni desastre, ni gandul, ni inútil t’ho acabes per creure. 
8. Personalització: quan ens atribuïm la culpa de tots els esdeveniments negatius que els passen altres sense base, genera sentiments de culpa.
9. Raonament emocional: pensem que les nostres emocions negatives es reflecteixen en la realitat. Si penso així serà veritat, per exemple: “Tinc por de viatjar amb avió, així doncs viatjar amb avió és perillós”.
10. Els hauries: són les exigències absolutes sobre un mateix, (he de, hagi de) sol ser culpa el sentiment que sentim. Sobre els altres (has de, han de) sol ser ira o ressentiment el que sentim. Sobre la vida (la vida no hauria de ser així) sol ser frustració el que sentim.
11. Fal·làcia de control: un mateix es pot veure impotent i extremadament controlada i es tendirà a bloquejar. O pel contrari, es pot sentir omnipotent i sentir-se responsable de tot el que ocorre al seu voltant. Aquesta persona s’estressarà per no poder arribar a tot el que ha de controlar.
12. Fal·làcia de justícia: quan les coses que no coincideixen amb la nostre forma de veure-les crea un sentiment d'injustícia.
13. Fal·làcia de canvi: aquest pensament ens porta a pensar que la felicitat depèn dels altres o del es circumstàncies externes a nosaltres.
14. Fal·làcia de la raó: creure i pressuposar ser posseïdors de la veritat absoluta obviant opinions alienes.
15. Fal·làcia de recompensa divina: tendència a no buscar solució a problemes i dificultats actuals suposant que la situació millorarà “màgicament” en el futur.

Tot seguit la docent ens va passar el Test de Ramírez y Lujan (1991) que valora 45 pensaments en una escala de 3 punts. La suma de 3 pensaments aleatoris aparentment ens fa obtenir una puntuació, i a partir d’aquesta observar els nostres errors cognitius.

Una puntuació de 2 o més per cada pensament automàtic sol indicar que ens està afectant actualment de forma important aquest tema.

Una puntuació de 6 o més en el total de cada distorsió pot ser indicativa que tenim certa tendència a patir per determinades formes d’interpretar els fets de la nostre vida.

Aquest seminari m’ha fet reflexionar especialmentment de quins són els meus errors cognitius freqüents... després d’haver fet el qüestionari, puc dir que, si, que en els errors cognitius que em sortien més puntuació eren els següents (entre 9 i 6 punts): 

1) Fal·làcia de recompensa divina. Tendeixo a pensar que amb el temps les coses poden millorar. Això sempre, però, no espero que millorin soles, si passat un temps no han millorat doncs faig alguna cosa, però no abandono.

2) Els “hauria de”. Penso que sempre podria fer les coses millor, igual que les persones que estan al meu voltant podrien millorar les seves actituds. 

3) Fal·làcia del canvi. Acostumo a pensar molt sovint que si tingués més diners tindria menys problemes. O si ja no estigués estudiant no tindria tants mals de cap.

4) Culpabilitat. Sovint sento, que les coses dolentes que em passen són totes per culpa meva, per no fer bé les coses, i penso que si als altres els passen coses dolentes també hi dec estar influint d’alguna manera. Això és perquè en més d’una ocasió he provocat sofriment en persones que estimo per alguna decisió meva, i no aconsegueixo lliurar-me d’aquest sentiment de culpa.

5) Interpretació del pensament. No es que interpreti el pensament, però malauradament en més d’una ocasió m’he topat amb persones que no expressaven els seus sentiments ni el que volien, i el que ells esperaven de mi es que tingués una bola de vidre per acomplir les seves exigències. També m’ha passat en més d’una ocasió i de dues de que els meus pensaments respecte a persones i actituds cap a mi es confirmaven. I com, en general confio poc en les persones doncs, prefereixo pensar que tothom em té mania enlloc d’enfrontar-me i saber que senten en realitat. 

6) Visió catastròfica. Pateixo molt, pateixo per si la meva parella surt de festa i pren mal amb el cotxe tornant. Pateixo per si els meus pares estan bé de salut, pateixo més pels altres que per mi.

7)  Fal·làcia de la raó. És obvi que no sempre tinc raó, de fet, estic convençuda que m’equivoco molt sovint, però encara no he trobat a ningú en la meva vida que em faci aturar-me respirar i raonar, que m’ajudi  a dur a terme aquest pas. És cert que no puc esperar que els altres facin la feina bruta per mi, que el canvi comença per mi, però, em sento molt limitada emocionalment en nombroses ocasions.

Com a conclusió final, vull deixar clar que fer unes reflexions tant íntimes d’un mateix, costen molt, remouen i et torben una mica. Cert és que com a molt aquestes línies seran llegides per la docent (aprofito per saludar-te i dir-te que ets genial Meritxell) i per la meva parella mig obligat (aprofito també per dir-te que t’estimo i que mica en mica estem superant tots els obstacles) però, costa molt pensar en quines són realment les teves debilitats. Això va més enllà de tenir-li por a les aranyes, o a volar, això és descobrir el que sents i el perquè ho sents.

Avui us deixo una cançó del conjunt de rock americà Bon Jovi. Aquesta cançó parla essencialment de gaudir de la vida. Espero que vosaltres gaudiu del cap de setmana tant fabulós de sol que sembla que farà.

Moltes gràcies a tots per estar aquí darrera atentament un dia més.

Xènia.