LES EMOCIONS DEL PACIENT

DEFINICIONS PRÀCTIQUES:

• Què és la salut? Segons la OMS és: "La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament la absència d'afectacions o malalties". 
• La  malaltia és: "Situació en la que s'altera el benestar de la persona (físic, mental o social), que implica una patologia documentada".
• Qualitat de vida: Té diversos components com funcionament físic, estatus psicològic, funcionament social i simptomatologia relaciona amb la malaltia. En malalties cròniques és centra en com la malaltia afecta i interfereix en les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i realitzar activitats socials.

En aquesta classe hem treballat de quina manera els nostres pacients poden portar la malaltia dintre d'un dimensió personal i familiar.

La hospitalització es continua basant en la clàssica estructura jeràrquica:

En la punta de la piràmide trobarien el facultatiu mentre que infermeria descendeix a la segona posició. 

La hospitalització pot comportar cert impacte psicològic ja que, dintre de l'hospital podem trobar espais, o normes diferents de les que nosaltres portem de casa un exemple podria ser:

1. Aïllament: l'habitació té un accés restringit, i una limitació a l'hora de sortir-ne, moltes vegades s'han d'utilitzar bates, guants i mascares per entrar per tal de protegir al pacient de malalties que nosaltres podem transmetre o de protegir-nos nosaltres malalties que el pacient pugui patir. Aquesta manera de protegir-se limita molt el contacte amb el pacient.
2. Despersonalització: tots els pacients són tractats igual, porten la mateixa roba. Tendeixen a pensar que no tenen personalitat. Des del meu punt de vista, és un error cognitiu, ja que jo sempre tracto de ser el més personal possible amb els meus pacients.
3. Disciplina reglamentària: horària, higièniques... 
4. Dependència forçosa: el pacient ha de dependre de nosaltres per tal que el tractament sigui un èxit.
5. Pèrdua d'identitat: d'espai (habitació doble), corporal (pèrdua d'intimitat a l'hora de fer la higiene), psíquica (preguntes).
6. Informació deficient: molt sovint ens oblidem d'informar al pacient del què li passa, què se li farà...

Els pacients poden reaccionar de les següents maneres:

El procés d'adaptació a la malaltia és diferent segons:

• La personalitat del pacient.
• L'edat.
• El tipus de malaltia.
• La famílies i les amistats.
• La intensitat del dolor.
• La rapidesa en l'aparició.
• La vulnerabilitat del pacient.
• El recolzament social. 

Com a personal sanitari hem de desenvolupar un seguit de procediments per tal d'afrontar el problema:

• Definir el problema: consisteix en analitzar la gravetat actual i previsible de la malaltia.
• Buscar informació i assessorament. Posar-se en contacte amb professionals que el puguin orientar i informar dels resultats de les proves mèdiques.
• Valorar alternatives de tractament.
• Adoptar hàbits de vida saludables.

Estratègies dirigides a l'emoció:

• Controlar l'estrès.
• Planificar activitats.
• Trivialitzar la malaltia.
• Realitzar comparacions positives.
• Regressió. 

Moltes vegades malalties cròniques poden provocar diferents tipus de problemes d'interació com podrien ser:

• Respostes negatives dels altres. Per exemple els pacients que tenen el VIH tenen una imatge molt característica d'aquesta malaltia. Molt sovint persones discapacitades obtenen el rebuig del seu entorn.
• Impacte en la família. Quan un membre de la família cau malalt,això afecta als altres membres de forma inevitable.
• El cuidador. Feina poc reconeguda i molt intensa.
• Impacte en la sexualitat.
• Gènere i impacte de les malalties cròniques. Sembla ser que el ser casat en els homes és una garantia (de que la dona el cuidi) però en canvi en dones no és així. 

Hem de recordar que poden haver diversos tipus d'intervencions psicològiques per a malalties cròniques:

• Grups d'ajuda mutua.
• Recolzament familiar.
• Intervenció de recolzament social.
• Relaxació i maneig de l'estrès.
• Teràpia individual.
• I quan tot l'anterior falla hauriem d'aplicar la teràpia farmacològica; però normalement en l'actualitat s'obvien les alternatives anteriors i s'inicia el tractament amb farmacologia, enlloc de tractar em problema inicial. 

Per a finalitzar la classe varem veure un vídeo sobre La Fundació Theodora. Aquesta fundació es dedica des de fa 20 anys a la humanització dels hospitals, mitjançant la figura del pallasso. Els pallassos acompanyen els nens fins al quirofen i fan que es sentin cómodes i estiguin distrets fins a l'hora d'operar-se.

Veure aquest vídeo em va fer recordar, que fa uns 20 anys, quan en tenia 6 sempre estava malalta, tenia otitis molt repetides, molts constipats que no em deixaven anar a l'escola perquè tenia molta febre i no podia respirar pel nas, sempre havia de respirar per la boca i em faltava molt sovint l'aire.

Tot això era degut a un augment de la mida de les vegetacions (carnots). Les vegetacions són una acumulació de teixit limfàtic, el mateix del que es compon la melsa, les amígdales o l'apèndix. S'ubiquen darrera de les foses nasals, en la part alta de la faringe, i la seva funció principal és fabricar limfòcits que serveixen per protegir-nos de possibles infeccions.

Quan les vegetacions creixen, es poden infectar. Si les vegetacions són massa grans, poden acabar per tapar les fosses nasals i les trompes d'Eustaqui, i aquestes poden provocar otitis (infecció en l'oïda).

L'operació ara d'adulta he vist que és una cosa molt senzilla i ràpida de fer, però jo la recordo com... un mal son.

Ningú em va acompanyar al quiròfan perquè els meus pares s'havien de quedar en l'habitació. Anava vestida tota de verd jo, i em van traslladar en camilla una bona estona, fins que morta de por em van portar al quiròfan. recordo que em va semblar molt molt gros, que hi feia molt de fred, i tenia força por.

Tot d'una va venir una persona, diria que era una dona, i em va agafar el braç i em va dir que notaria com una picada de mosquit i que quan ella digués comencés a contar de 10 cap endarrere.

De gran m'he adonat, que aquella dona era l'anestesista, però aquell moment i la frase de la picada del mosquit la tinc gravada, suposo perquè vist en perspectiva i veient la tasca que desenvolupa la fundació Theodora, penso que va ser força traumatitzadora per una nena de 6 anys viure aquella situació tant freda i distant el dia que m'operaven de les vegetacions.

Avui us deixo una cançó molt alegre del dominicà Juan Luís Guerra. Aquest artista va escriure El "Niágara en Bicicleta". Aquesta expressió dominicana significa passar per moltes dificultats.

Veient el videoclip podem entendre que es tracta una crítica fervent a la salut pública del seu país d'origen. 

Gràcies per seguir un dia més llegint amb atenció EL CALAIX DE LES EMOCIONS.

Xènia.