LA FINESTRA DE JOHARI
Durant aquests anys de carrera, he fet molts seminaris, alguns més interessants que altres, d'altres més absurds i que quan aquests han finalitzat he sentit que havia perdut 2 hores de la meva vida, que no m'havien remogut en absolut i no m'enduia cap sentiment ni negatiu ni positiu d'aquelles hores, simplement obviava de la meva ment la informació rebuda.
En el cas del seminari de avui, la sensació ha estat ben diferent.
La docent ens va fer formar un cercle i ens va fer buscar un company o companya amb la mirada, i un cop el tinguéssim escollit dirigir-nos a ell o ella sense intercanviar cap paraula.
En el meu cas, vaig fixar la meva mirada als ulls d'una companya, i em vaig anar apropant a ella veient que ella també s'apropava a mi. En aquell moment vaig sentir-me molt important, ja que vaig intuir que ella també m'havia escollit a mi, em vaig sentir confiada perquè tenia la sensació de que no em deixaria plantada i al final aniria amb algú altre, no em va crear cap tipus d'inseguretat ja que ella anava cap a mi i jo cap a ella, i un cop ens varem trobar em vaig sentir alleugerida ja que havíem tingut una connexió que no hagués pensat que tindria amb aquella companya, ja que tot i que ens coneixem una mica no es que siguem amigues íntimes.
Tot seguit la docent va proposar que anéssim a donar un tomb amb les parelles que s'havien format, i havíem de parlar de nosaltres mateixos amb aquella persona...
En aquell moment em vaig sentir una mica perduda... El meu pensament recurrent era: "I jo a aquesta noia que li explico de mi mateixa?"com costa parlar d'un mateix... vaig decidir començar a fer-li preguntes perquè en aquell moment la conversa no fluïa massa, vaig preguntar per la feina, per la universitat, per les vacances i realment va funcionar perquè vaig descobrir una mica més la meva companya, de fet crec que vàrem trobar força punts en comú. Aquesta experiència la vaig trobar una mica forçada perquè... posar-te a parlar de tu mateix amb algú que no coneixes i no tens confiança per mi és una mica complicat, però d'altre banda també em va posar a prova a l'hora de plantejar maneres d'abordar la situació i possibilitat per tal de poder parlar amb algú que no coneixes, molt útil si l'apliquem en la nostre professió infermera, perquè molt sovint haurem de parlar amb gent que no coneixem de res, i molt sovint gent que no coneixem de res ens explicaran qui són ells mateixos o qui són els pacients que estem tractant. M'ha resultat molt útil.
Per últim la docent ens va proposar l'excussió de "La finestra de Johari". La finestra de Johari fou creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham. Es tracta d'una dinàmica grupal molt usada en psicologia i que intenta reflectir els punts de vista (opinions de les persones).
Aquests quadrants estan sempre interectuant entre si, per tant si es produeix un canvi en un dels quadrants, aquest afectarà a tots els demés.
La primera parcel·la és la OBERTA part que nosaltres que veiem i els altres també veuen. La següent és la CEGA, és a dir la que els altres veuen però nosaltres no. La tercera és l'àrea SECRETA, és l'espai personal i privat conegut només per nosaltres mateixos. La darrera parcel·la és la part més misteriosa (zona del SUBCONSCIENT) i aquesta no es perceptible ni per un mateix ni per les persones del seu entorn.
L'activitat consistia en posar el nostre nom en una fulla i dividir aquesta en dues parts, en una posar: QUÈ T'AGRADA DE MI? i l'altre meitat posar: QUÈ PODRIA MILLORAR? i un per un els companys havíem de posar el que ens agradava dels altres companys i el que considerem que els altres companys podrien millorar de la seva actitud.
Personalment tot i ser una persona força oberta i extravertida i tenir relació amb gairebé tot el grup, hi van haver persones que em van costar una mica més de valorar perquè en prou feines hem tingut relació durant la carrera, però en general em va semblar una activitat força amena de desenvolupar.
Pel que fa a les valoracions de la meva part cega em van sorprendre gratament, la majoria de companys i companyes coincidien en remarcar que sóc una persona negativa amb baixa autoestima... però tots remarcaven en la part positiva que sóc simpàtica i divertida...
Em va fer reflexionar el fet de que la majoria de companys i companyes em trobin una noia negativa, i si es cert que sóc una mica insegura però... negativa... de totes maneres és una opinió... però prometo entrenar una mica més aquest costat negatiu per transmetre una mica més de bon rotllo als altres i a mi mateixa.
Aquesta setmana us deixo amb una cançó magnifica del grup anglès Radiohead, que té un videoclip també magnific, si estimeu la música com jo us recomano que l'escolteu.
Aprofito una setmana més per agrair que seguiu post rere post EL CALAIX DE LES EMOCIONS,
gràcies i feliç cap de setmana.
Xènia.
La primera parcel·la és la OBERTA part que nosaltres que veiem i els altres també veuen. La següent és la CEGA, és a dir la que els altres veuen però nosaltres no. La tercera és l'àrea SECRETA, és l'espai personal i privat conegut només per nosaltres mateixos. La darrera parcel·la és la part més misteriosa (zona del SUBCONSCIENT) i aquesta no es perceptible ni per un mateix ni per les persones del seu entorn.
L'activitat consistia en posar el nostre nom en una fulla i dividir aquesta en dues parts, en una posar: QUÈ T'AGRADA DE MI? i l'altre meitat posar: QUÈ PODRIA MILLORAR? i un per un els companys havíem de posar el que ens agradava dels altres companys i el que considerem que els altres companys podrien millorar de la seva actitud.
Personalment tot i ser una persona força oberta i extravertida i tenir relació amb gairebé tot el grup, hi van haver persones que em van costar una mica més de valorar perquè en prou feines hem tingut relació durant la carrera, però en general em va semblar una activitat força amena de desenvolupar.
Pel que fa a les valoracions de la meva part cega em van sorprendre gratament, la majoria de companys i companyes coincidien en remarcar que sóc una persona negativa amb baixa autoestima... però tots remarcaven en la part positiva que sóc simpàtica i divertida...
Em va fer reflexionar el fet de que la majoria de companys i companyes em trobin una noia negativa, i si es cert que sóc una mica insegura però... negativa... de totes maneres és una opinió... però prometo entrenar una mica més aquest costat negatiu per transmetre una mica més de bon rotllo als altres i a mi mateixa.
Aquesta setmana us deixo amb una cançó magnifica del grup anglès Radiohead, que té un videoclip també magnific, si estimeu la música com jo us recomano que l'escolteu.
Aprofito una setmana més per agrair que seguiu post rere post EL CALAIX DE LES EMOCIONS,
gràcies i feliç cap de setmana.
Xènia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada