TALLER D'ARTTERÀPIA



La classe d'avui ha sigut una de les més enriquidores i emocionats que durant la carrera he tingut.
La professora ha intentat crear un ambient de relaxació, posant música acord i fent-nos realitzar un seguit de respiracions.
Tot seguit ha llegit unes frases.
De totes les que va dir jo em vaig quedar amb la que resava el següent:
"La jirafa tiene la cabeza tan lejos del corazón, que se enemoró ayer y aún no lo sabe" de Loris Malaguzzi.
De les frases que la professora va dir, havíem de fer un dibuix del que per nosaltres representava.
De seguida tots els companys i companyes ens vàrem posar a fer la feina que ens demanava la docent.
Per primera vegada durant la carrera, vaig contemplar que durant l'hora en la que nosaltres haviem de fer una activitat a l'aula, realment la desenvolupavem, i no estàvem ni parlant, ni jugant amb el mòbil, ni navegant per internet... em va sorprendre perquè realment l'ambient en l'aula on estàvem es va formar una atmosfera de concentració i creativitat molt forta.
Pel que a mi respecte, vaig fer un dibuix que representava una girafa, que tenia el cap entre uns grans núvols blaus. Li vaig també dibuixar un gran cor rosa al pit, i a la part inferior del dibuix hi vaig enganxar gomets de colors i formes diferents.

La meva reflexió respecte el dibuix, era que la pobre girafa tenia el cap tant amunt als núvols, que es perdia les coses tant meravelloses que hi han a la superfície de la terra.
Tot seguit, la professora ens ha demanat que anéssim col·locant "post-its" a els dibuixos dels companys i companyes amb el que a nosaltres ens transmetés el dibuix.
Al cap d'uns minuts i quan tots els companys havien posat el paper a cada dibuix, la professora ens ha demanat que recollíssim els "post-its" que nosaltres havíem col·locat als nostres companys... i quina ha estat la sorpresa que ens ha deixat al·lucinats a tots?
Doncs que els papers que havíem enganxat als dibuixos dels altres eren, el nostre pensament cap a nosaltres mateixos... per exemple:
  • "Tens la finalitat però et trobes obstacles". Aquest és un dels meus pensaments sobre mi, ja que sempre he tingut les coses molt clares, però que per una cosa o una altre sempre m'he topat amb entrebancs al llarg del camí.
  • "Principis". Em considero una persona molt fidel als meus ideals,penso que d'opinió es pot canviar però els principis són els que són.
  • "Somiar". M'encanta. M'agrada molt somiar desperta, amb el futur, amb "El que faria si...".
  • "Amor". Sempre he sigut una noia molt enamoradissa, però si estimo és de veritat, i per sempre.
  • "Escapar" "Llibertat". Estic en un moment personal i familiar, en el que desitjo marxar de casa (que ja va tocant també) i tinc unes ganes de volar jo sola i espavilar-me per mi mateixa brutals.
En general tant els meus companys i companyes, com jo, ens hem vist molt reflectits ens els papers que hem col·locat en els dibuixos dels altres.
Per a mi, ha sigut una experiència molt enriquidora, i m’ha fet sortir de l’aula molt contenta i feliç.
Estic segura que aquesta dinàmica si en tinc oportunitat la repetiré amb persones del meu entorn, ja que és molt divertida i surts amb molt bon sabor de boca.
Avui us deixo, una cançó que va popularitzar l’argentí Diego Torres cap a l’any 2001. Amb “Color de Esperanza”, Torres ens feia reflexionar amb aquesta cançó que reflexa l’ànim i la decisió de prendre decisions i fer passos endavant.
I fins aquí la publicació de El Calaix de les Emocions d’aquesta setmana.
Moltes gràcies a tots.
Xènia.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA FINESTRA DE JOHARI

Imatge
Durant aquests anys de carrera, he fet molts seminaris, alguns més interessants que altres, d'altres més absurds i que quan aquests han finalitzat he sentit que havia perdut 2 hores de la meva vida, que no m'havien remogut en absolut i no m'enduia cap sentiment ni negatiu ni positiu d'aquelles hores, simplement obviava de la meva ment la informació rebuda. En el cas del seminari de avui, la sensació ha estat ben diferent. La docent ens va fer formar un cercle i ens va fer buscar un company o companya amb la mirada, i un cop el tinguéssim escollit dirigir-nos a ell o ella sense intercanviar cap paraula. En el meu cas, vaig fixar la meva mirada als ulls d'una companya, i em vaig anar apropant a ella veient que ella també s'apropava a mi. En aquell moment vaig sentir-me molt important, ja que vaig intuir que ella també m'havia escollit a mi, em vaig sentir confiada perquè tenia la sensació de que no em deixaria plantada i al final aniria amb algú altre...
Més informació

LA COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Imatge
Avui hem treballat la comunicació i els diferents tipus que hi ha d'aquesta. Els comportaments es divideixen en: Agressiu . Forma de conducta no assertiva, oposat a la inhibició. Les persones agressives no respecten els drets, sentiments i interessos dels altres, i inclouen conductes com ofendre, provocar o atacar. Passiu . Les persones que no tenen un comportament assertiu, tenen una forma de comportament que s’anomena inhibició. Són persones que es caracteritzen per la submissió, la passivitat, el retraïment i la tendència a adaptar-se a les regles o desitjos dels altres. Assertiu . Una persona assertiva es coneix a ella mateix i acostuma a ser conscient del què sent i del que desitja en cada moment. S’accepta. Sap comprendre i gestionar els seus sentiments i els dels altres. Accepta les seves limitacions, però lluita per realitzar les seves possibilitats. Es manté fidel a ella mateixa i als seus principis. Dóna una imatge de persona autèntica. Respecta ...
Més informació

COMPETÈNCIA SOCIAL

Imatge
"Els humans som éssers socials per naturalesa" . Deia el filòsof Aristóteles (384 a.C.- 322 a.C). La competència social, és una habilitat bàsica que ens permet mobilitzar adequadament les emocions dels altres. Una de les funcions dels infermers i les infermeres és promoure comportaments saludables, ja sigui per prevenir malalties, ja sigui per mantenir-les sota control o per mitigar els seus efectes. Per tal d'obtenir canvis dels nostres pacients, com infermeres hem de: 1) Prevenir o disminuir les alteracions emocionals, tant les del pacient com les pròpies. 2) Establir una bona comunicació amb el pacient. 3) Identificar els factors que expliquen les conductes del pacient. Per tal de que la nostre intervenció arribi a l’èxit hem de: Triar un moment adequat. Tal i com es va explicar en el post anterior, hem de saber escollir quin és el moment per tal de començar a intervenir. Tant nosaltres com a interlocutors com els nostres pacients com a rece...
Més informació